1.6 La Convenció Nacional: una república democràtica (Alejandro Coch B-12)

La Convenció Nacional es va formar el 20 de setembre del 1792 i la primera mesura que va prendre fou abolir la monarquia i proclamar la república. El govern estava a les mans del girondins, que van ser més moderats del que es pensava, i varen disgustar al poble. Tot un seguit de problemes va originar un enfrontament entre els girondins i els muntanyencs (jacobins). El primer problema fou decidir què s'havia de fer amb el rei Lluís XVI. Per una banda, els girondins eren partidaris de castigar-lo per traïció, i per altra banda, els jacobins el volien processar i executar a la guillotina. Finalment, es va optar pel mètode jacobí, Lluís XVI va ser guillotinat i això va donar impuls a una coalició europea anti-revolucionària. La situació es va agreujar amb la insurrecció dels pagesos del departament de la Vendée, provocada per la fam i les noves lleves. Mentrestant, a París, els sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitaristes davant la manca de menjar però el govern girondí es va negar i els jacobins van aprofitar aquest desacord i es va imposar per un cop de força.

Els darrers dies de maig i els primers de juny del 1793, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i inauguraren l'etapa de la Convenció jacobina. Varen aprobar una nova Constitució, que va establir el sufragi universal masculí, establiren un govern revolucionari i va iniciar una política coneguda com el Terror, que tenia com a objectiu vèncer els enemics de la revolució. El Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre, va concentrar tots els poders i va prendre mesures com detencions i execucions contra els antirevolucionaris. Es varen implantar una sèrie de reformes socials demanades pels sans-culottes com la redistribució de la propietat agrària, l'abolició completa de la feudalitat,... A més, es va establir l'educació primària gratuïta i obligatòria. Al principi del 1794 semblava que la república s'havia salvat però els més radicals encara demanaven més igualtat i davant les crítiques, Robespierre i els seus fidels es van aïllar, i van manar eliminar als adversaris de dreta o esquerra fent ús d'una repressió sagnant. Finalment, tots els seus enemics es van unir, van aconseguir detenir-los i els van executar el 28 de juliol de 1794.