El procés revolucionari va haver de fer front al tercer estat o antics no privilegiats. Els nobles i els eclesiàstics animaven la intervenció de les potèmcies europees per restablir l'Antic Règim.
La burgesia propietaria i els monàrquics liberals teníen el poder i no volíen que el poder recaigués en mans del poble. Tampoc volíen que el poder ho tingués els antics anomenats privilegiats.
El juny del 1791 la família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb tropes austríaques i iniciar la invasió del país, pero va ser descoberta a Varennes.
L'octubre de 1791 es van elegir els diputats del nou parlament o Assamblea Legislativa. A la dreta el Club dels Feuillants i a l'esquerra els dels Girondins, el dels Jacobins i el dels Cordeliers.
El 20 d'abril del 1792 l'Assamblea va decidir declarar la guerra a Àustria, considerada contrarevolucionista. Els sans-culottes de París i els batallons de ciutadans armats que van acudir a defensar la capital van exigir l'abolició de la monarquia. La insurrecció va esclatar el 10 d'agost del 1792 amb l'assalt a les Tulleries, on estava refugiada la família reial. El triomf popular va significar l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí.
1.6 La convenció Nacional: una república democràtica (1792-1795)
La convenció girondina
AL començament la Convenció tindrà un predomini clarament girondí.
Són aquests primers mesos els més conflictius respecte a la presa de decisions. No obstant això, les decisions s'havien intensificat seriosament en el cor de la convenció, on el Pla dubtava entre concedir el seu suport als conservadors girondins o als radicals de la Muntanya.
La primera gran prova de força es va decidir en favor d'aquests últims, que sol·licitaven que la Convenció jutgés al rei pel càrrec de traïció i van aconseguir que la seva proposta fora aprovada per majoria.
La convenció jacobina: el Terror
La direcció política de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França dels perills que l'aguaiten: crisi econòmica, contrarevolució interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revolució es faci democràtica i social, vinculada als sectors populars.
Per fer front a la contrarevolució es va decretar el règimdel Terror amb la fita d'acabar amb tots els sospitosos de fer costat a la causa reial.
Després de la caiguda dels jacobins es va iniciar la tercera etapa de la convenció, que va implicar el desmantellament de la legislació jacobina i l'inici d'un lent procés que va situal a la burgesia conservadora com la gran beneficiària de la revolució. Es va aprovar una nova Constitució (1795) que va restablir el sufragi censatari.
Lèxit més important de del Directori va ser la política exterior. La guerra les coalicions europees era favorable a França, les seves fronteres s'estenien cap al Rin i la Savoia i el seu exèrcit gaudia de gran prestigi. La burgesia veia que l'unica possiblitat de mantenir l'ordre social era amb l'exèrcit. El 18 de brumari, un jove general, Napoleó Bonaparte va fer un cop d'Estat i va accedir al poder, va clausurar definitivament la revolució i va iniciar el Consolat.
Buenaaa aithor jajaja k tio mas listooo :::)))
ResponderEliminarespero k la proxima sea en el libro muahahah.
Alejandra Raja Reyes