domingo, 15 de noviembre de 2009

Germinal (natanael garrandés B13)

Al segle XIX van haver molts abusos contra els treballadors que pràcticament estaven esclavitzats. Un exemple molt realista és la pel·lícula de Germinal la qual ens apropa a aquells anys de sufriment i semiesclavitut.
La pel·lícula esta ambientada a Montsou (nord de França) al 1860 on hi havien moltes mines perque al substrat hi havien molts recursos naturals.
La gent de la mina vivia en colònies les quals habitaven cases petites i poc complexes en les quals vivien una familia o dos, també havia un bar on hi anaven els homes i una tenda on es venia de tot. La mina era molt gran i estaba molt ben construida però era molt insegura perque la gent no feia els mètodes de seguretat corresponents perque no caigués el sostre de la mina.
Les families dels treballadors eren molt grans, amb un nombre de fills molt elevat en canvi la dels burgesos no. Els treballadors no veien els seus fills com el que son sinó els veien com un salari que feia que puguesin menjar. Els burgesos no tenien molts fills perque tenien problemes amb l'herencia que havia molta competitivitat.
Les cases dels treballadors no eren molt grans ni luxoses inclús dormien tots en la mateixa habitació i no en parlem de la igiene perque es rentaben en mig del saló y amb una galleda en cambi els burgesos tenien tot tipus de comoditats com mobiliari molt modern i les cambres individuals.
Com ja he comentat avans els miners estaven molt explotats fins que van van dir prou de que s'aprofitessin d'ells y volien viure feliços i almenys tenir per menjar que no en tenien.La crisi ve de que com que no es venia tant de carbó baixaven els preus i l'única solució que tenien els empresaris era baixar el cost de la vagoneta. Quan fan la vaga es veuen clarament les ideologies de cada persona com ara el maquinista que era anarquista i estava a favor de que hagués sang, Maheu i el seu convidat a la seva casa eren més socialistes perque buscaven un pacte no estaben enfrontadesi els burgesos tenien una mentalitat capitalista.
Es podrien comparar les mines de la pel·lícula amb les colònies industrials del riu Llobregat que eren sobretot, tèxtils. En el seu conjunt presentaven molts trets comuns, alguns d'aquests trets venien marcats per les relacions que s'establien entre les persones, els amos, els treballadors, els capellans... i tots contribuïen a fer de la colònia un univers tancat i autònom; tenen també molta relació perquè la proximitat feia que alguns treballadors anessin de colònia en colònia.

1 comentario:

  1. Me ha gustado mucho, tanto el contenido como la expresión. Felicidades. Jordi N.

    ResponderEliminar