Germinal (AITHOR ARCOS FRANCO B-13)

He contestat les preguntes per ordre en forma de resum seguit d'una opinió personal:



Aquesta pel•lícula es desenvolupa a Montsou(lloc fictici inventat per Zola) al nord de França, i transcurreix en el segle XIX (més concretament en els 1860) paral•lelament amb la Revolució Industrial. Hi havia abundancia de mines per els recursos naturals en la zona. La mina era extensa, amb condición d’higiene no saludables, oscura i amb perills constants i allunyada de la ciutat. El proletariat residia al costat de la mina on hi existia una petita vila amb poc més que un bar i una tenda. Totes les famílies mineres tenien una quantitat nombrosa de fills, però pocs solien sobreviure per les males condicions sanitàries. El fills d’aquestes famílies treballaven en la mina des de ben petits. El burgesos tenien cases gransi netes, eren poc nombroses i tenien luxus i temps d’oci, cosa que les famílies mineres no. En aquestes mines hi havia un cas d’explotació salvatge. Tothom ho sabia fins i tot els propis miners. Aquella vida, si es pot anomenar vida, era infernal. No més treballaven. Aquest fenomen de la vaga es va produir per la desesperació social de el proletariat. Les ventes de carbó van disminuir i amb una societat de mercat quan menys es ven s’ha de reduir els preus, i per que aixó sigui rentable també s’ha de reduir els salaris dels treballadors. En les classes pobres – els treballadors- predominaven l’anarquisme i el comunisme tots dos corrents amb la mateixa finalitat, desbancar les classes socials. Encara que buscaven el mateix fí, si estaven enfrontades. Els burgesos mantenien una mentalitat capitalista la gran majoria. Aquest capitalisme, fill d’Adam Smith, estava enfrontat amb el comunisme i l’anarquisme. Aquest fenomen d’explotació no era pas un cas aïllat a França, sinó que arribava a tots el països capitalistes, incloent a España. Catalunya era la fàbrica tèxtil de Espanya es va industrialitzar la primera seguida d’Euskadi. Aquestes colònies passava per la mateixa situació, penúria, fam, pobresa, condicions de vides infrahumanes, amb uns màrtirs del treball sacrificant-se dia a dia per les seves famílies, encara que tota la família solia treballar-hi. La meva conclusió, el meu anàlisis d’aquesta situació, la meva opinió personal és que el capitalisme havia nascut, els més rics tenien el poder de pagar-los poc als treballadors, els treballadors no tenien el poder de canviar aixó: tant per la manca d’estudis, per la falta de capital, per la falta de temps o per altres més factors. De tota la vida els treballadors van saber que volien, però, poc a poc van començar a saber com aconseguir-lo i això va posar fi a tota aquesta miséria.